Tengo el gran honor de anunciar que resulté ganador de la segunda edición del concurso de relatos por la Igualdad de Xeraco, celebrada con ocasión del día de la mujer trabajadora.
En esta edición el concurso adoptaba el formato de microrelato en valenciano, con un jurado especializado en el mundo de la cultura y la comunicación que daban la victoria a mi texto La presó dels desitjos trencats en categoría general.
Os dejo aquí el relato, ¡espero que os guste!
La presó dels desitjos trencats – Iván de los Ángeles Company
Sofia va pensar que pariria allí mateix. Es va incorporar del llit sostenint-se la panxa amb una ganyota de dolor que arrugava les seues faccions juvenils. El senyor de la casa cridà a la seua dona amb fastigueig perquè s’ocupara. Ella, al veure-la, es va afanyar a cridar a l’obstetre, que en arribar la va explorar mentre li feia preguntes de rutina. Sofia responia amb monosíl·labs.
Va desitjar que li haguera preguntat de qui era aquell fetus que seria fill seu però hauria de ser germanastre. Va desitjar no haver deixat l’orfenat. També va desitjar que el seu bebé, que semblava voler fugir abans d’hora, no arribara a eixir mai del seu ventre mentre seguira en aqueixa casa.
Però els únics desitjos que allí tenien valor eren els d’aquell que es feia dir pare.
«Ja hi ha prou. Abans morta que deixar-te al seu abast», es va dir, acaronant-se la panxa. Les parets no van tardar a tornar a retrunyir a colps i insults balbotejants eixordadors. Sofia, la maleta a mà, va esperar que el senyor de la casa pujara a dormir abans de baixar les escales.
Just abans d’eixir al carrer es va sorprendre en veure la senyora encongida en un racó, en compte de dalt amb ell. Llàgrimes silencioses li cobrien les galtes morades.
Va ser la primera i última ocasió que es van mantenir la mirada.